VINT-I-NOU DIUMENGE ORDINARI (Mt 22, 15-21)    


PERSONATGES: Jesús. Quatre xiquets o xiquetes del públic. MATEU. Cinc fariseus.
MATERIALS NECESSARIS: Música ambiental. Cartolina. Focus. Moneda.
OBSERVACIONS: Escenificació realitzada amb xiquets i xiquetes en la capella.

 

ESCENIFICACIÓ
(Música ambiental. En el presbiteri o escenari hem col·locat un cartell amb la frase de DonBosco: “Bons cristians i honrats ciutadans”. Mateu apareix per un extrem i es dirigix al públic. Cessa la música.)
MATEU: Hola, amics! Sóc l'evangelista Mateu i hui també vull parlar-vos de Jesús.
PÚBLIC 1: Molt bé, Mateu, però primer m'agradaria saber què significa eixa frase.

(Assenyala el cartell.)
MATEU: (Girant el cap.) Una frase?, quina frase?
PÚBLIC 2: (Assenyala.) Eixa d'ací, jo tampoc l'entenc.
MATEU: (Observant la frase.) Ja veig, ja.
I sabeu de qui és eixa frase?
PÚBLIC 3: (Impulsiu.) Jo ho sé! És una frase de Don Bosco.
PÚBLIC 4: Don Bosco era molt amic de Jesús, veritat, Mateu?
MATEU: Clar que sí... Segur que no enteneu el que vol dir?
TOTS: No, no, no ho entenem!
MATEU: A veure si vos succeïx com als fariseus.

PÚBLIC 1: Què els succeïa als fariseus?
MATEU: Que es feien els panolis per a comprometre Jesús i no comprometre's ells.
PÚBLIC 2: Eixa és la història que ens anaves a comptar?
MATEU: Sí, eixa és.
PÚBLIC 3: (Impacient.) Vinga, corre, conta-nos-la Mateu!
MATEU: (Narrant amb expressivitat.) Veureu: Cert dia els fariseus es van reunir. (Ixen cinc fariseus i es queden en un extrem, gesticulant exageradament com si discutiren. Mateu es retira a l'altre extrem i continua la narració.) Es van reunir per a posar-se d'acord i comprometre Jesús amb una pregunta.
FARISEU 1: Val, ja estem d'acord, ara només falta trobar Jesús.
FARISEU 2: (Assenyala Jesús que s'aproxima pel corredor central. )  Mireu, per allí ve!
FARISEU 1: (Dirigint-se a tres del grup.) Ràpid!, vosaltres tres, aneu a preguntar-li.

(Els tres fariseus ixen a la trobada de Jesú)s.
FARISEU 3: (Adulador) Mestre, sabem que eres sincer i que ensenyes el camí de Déu de veritat. (Jesús es deté i els observa. Sempre de cara al públic. )
FARISEU 4: (Adulant igualment.)... i que no et fixes en ningú, perquè no t'importen les aparences.
FARISEU 5: Dis-nos tu el que opines... És lícit pagar contribució al Cèsar o no'?
JESÚS: (Enfadat.) Hipòcrites! Per què em tempteu'?
Ensenyeu-me la moneda de l'impost.
FARISEU 3: (Mostra la moneda a Jesús.) Ací la tens.
JESÚS: de qui són eixa cara i eixa inscripció?
FARISEUS: del Cèsar.
JESÚS: (Categòric.) Doncs pagueu-li al Cèsar el que és del Cèsar... i a Déu el que és de Déu.