TRENTA DIUMENGE ORDINARI

TRENTA DIUMENGE ORDINARI (Mt 22, 34-40)

PERSONATGES: Jesús. Sis deixebles. Quatre fariseus.

MATERIALS NECESSARIS: Música ambiental. Llums. Banqueta.
OBSERVACIONS: Escenificació realitzada amb xiquets i xiquetes de 6 a 10 anys en la capella.

ESCENIFICACIÓ
(Música ambiental. En el presbiteri o escenari els deixebles estan assentats en terra, formant un grup informal entorn de Jesús, que pot acomodar-se en un lloc una miqueta més elevat, per exemple una banqueta. Cessa la música).
DEIXEBLE 1: (Lamentant-se.) Mestre, és difícil ser jueu.

DEIXEBLE 2: La nostra llei és molt exigent i complicada.
DEIXEBLE 3: (Impressionat. ) Jo he comptat fins a 613 mandats en la Llei de Moisés.
DEIXEBLE 4: Ens donen normes per a tot.
DEIXEBLE 5: Qualsevol cosa que fem està controlada.
DEIXEBLE 6: És impossible complir tantes regles.
JESÚS: (Seré en contrast amb l'exasperació dels deixebles.)

Les lleis poden ser moltes, però el Pare Déu només és u, i vos assegure que no demana massa.
DEIXEBLE 1: (Confús.) Llavors... per a què tantes lleis i normes?
JESÚS: Perquè als hòmens els agrada complicar-ho tot. Vos repetisc que el Pare demana prou poc. (Pel corredor s'aproximen quatre fariseus).

DEIXEBLE 2: (Assenyalant.) Mira, Mestre, per allí ve un grup de fariseus.
DEIXEBLE 3: Se'ls haurà ocorregut quelcom nou per a molestar-te.
DEIXEBLE 4: No van tindre prou amb això de la moneda del Cèsar.
DEIXEBLE 5: El seu cap està ple de lleis, es creuen molt llestos i molt bons per saber-les.
DEIXEBLE 6: I no toleren que Jesús sàpia més i els deixe en ridícul.

(Els fariseus arriben fins a Jesús, este i els deixebles es posen dret.)
FARISEU 1: Mestre, volem fer-te una pregunta.
FARISEU 2: (Adulador.) Com tu ho saps tot, podràs respondre'ns.
FARISEU 3: (Recolza a l'anterior) Per descomptat, segur que sí.
FARISEU 1: Quin és el manament principal de la llei'?
JESÚS: Per què voleu posar-me a prova'?
FARISEUS: (Protesten exageradament.) Noo! Què va! Ho estàs imaginant!
FARISEU 4: És que nosaltres també estem embolicats amb tantes normes.
FARISEU 2: I ens interessa saber de veritat la teua opinió.
FARISEU 3: Quin és el manament principal de la llei'?
JESÚS: (Lent i solemne.) Amaràs el Senyor el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teua ànima, amb tot el teu ser.
FARISEU 1: I quin seria el segon manament'?
FARISEU 4: Dis-nos també el segon.
JESÚS: El segon és tan important com el primer.
FARISEU 2: (Insistent.) Vinga, dis-nos el segon.
JESÚS: El segon és semblant a ell: «Amaràs el teu proïsme com a tu mateix».
DEIXEBLE 1: (Perplex.) Per què són tan importants estos dos manaments'?
JESÚS: (Concloent, es dirigix al públic.) Perquè estos dos manaments sostenen la Llei sencera i els profetes.


	TRENTA DIUMENGE ORDINARI (Mt 22, 34-40) PERSONATGES: Jesús. Sis deixebles. Quatre fariseus. MATERIALS NECESSARIS: Música ambiental. Llums. Banqueta. OBSERVACIONS: Escenificació realitzada amb xiquets i xiquetes de 6 a 10 anys en la capella. ESCENIFICACIÓ (Música ambiental. En el presbiteri o escenari els deixebles estan assentats en terra, formant un grup informal entorn de Jesús, que pot acomodar-se en un lloc una miqueta més elevat, per exemple una banqueta. Cessa la música). DEIXEBLE 1: (Lamentant-se.) Mestre, és difícil ser jueu. DEIXEBLE 2: La nostra llei és molt exigent i complicada. DEIXEBLE 3: (Impressionat. ) Jo he comptat fins a 613 mandats en la Llei de Moisés. DEIXEBLE 4: Ens donen normes per a tot. DEIXEBLE 5: Qualsevol cosa que fem està controlada. DEIXEBLE 6: És impossible complir tantes regles. JESÚS: (Seré en contrast amb l'exasperació dels deixebles.) Les lleis poden ser moltes, però el Pare Déu només és u, i vos assegure que no demana massa. DEIXEBLE 1: (Confús.) Llavors... per a què tantes lleis i normes? JESÚS: Perquè als hòmens els agrada complicar-ho tot. Vos repetisc que el Pare demana prou poc. (Pel corredor s'aproximen quatre fariseus). DEIXEBLE 2: (Assenyalant.) Mira, Mestre, per allí ve un grup de fariseus. DEIXEBLE 3: Se'ls haurà ocorregut quelcom nou per a molestar-te. DEIXEBLE 4: No van tindre prou amb això de la moneda del Cèsar. DEIXEBLE 5: El seu cap està ple de lleis, es creuen molt llestos i molt bons per saber-les. DEIXEBLE 6: I no toleren que Jesús sàpia més i els deixe en ridícul. (Els fariseus arriben fins a Jesús, este i els deixebles es posen dret.) FARISEU 1: Mestre, volem fer-te una pregunta. FARISEU 2: (Adulador.) Com tu ho saps tot, podràs respondre'ns. FARISEU 3: (Recolza a l'anterior) Per descomptat, segur que sí. FARISEU 1: Quin és el manament principal de la llei'? JESÚS: Per què voleu posar-me a prova'? FARISEUS: (Protesten exageradament.) Noo! Què va! Ho estàs imaginant! FARISEU 4: És que nosaltres també estem embolicats amb tantes normes. FARISEU 2: I ens interessa saber de veritat la teua opinió. FARISEU 3: Quin és el manament principal de la llei'? JESÚS: (Lent i solemne.) Amaràs el Senyor el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teua ànima, amb tot el teu ser. FARISEU 1: I quin seria el segon manament'? FARISEU 4: Dis-nos també el segon. JESÚS: El segon és tan important com el primer. FARISEU 2: (Insistent.) Vinga, dis-nos el segon. JESÚS: El segon és semblant a ell: «Amaràs el teu proïsme com a tu mateix». DEIXEBLE 1: (Perplex.) Per què són tan importants estos dos manaments'? JESÚS: (Concloent, es dirigix al públic.) Perquè estos dos manaments sostenen la Llei sencera i els profetes.