TERCER DIUMENGE DE QUARESMA

PERSONATGES: Jesús. Pere. Joan. Jaume. Samaritana. Tres samaritans o samaritanes més.
MATERIALS NECESSARIS: Música clàssica. Cànter o poal. Alguns aliments. Banqueta.
OBSERVACIONS: Donada la complicació d'este Evangeli, és convenient que els personatges de Jesús i la samaritana siguen representats per xics de 10 anys d'ara en avant. La resta de personatges poden ser xiquets o xiquetes de 6 a 10 anys.
ESCENIFICACIÓ
(Sona una música suau. Pel corredor entra Jesús acompanyat de Pere, Jaume i Joan. Cessa la música i comencen a parlar)
PERE: Mestre, la pujada al Tabor em va obrir la gana.
JAUME: Jo també tinc fam. Podríem anar al poble a comprar menjar.
JOAN: Sabeu que estem en Samaria? (Despreciatiu.) Ací no volen als jueus.
PERE: (En el mateix to.) ni nosaltres a ells, què s'han cregut'?
JAUME: Sicar és un poble xicotet, segur que els vindran bé els nostres diners. (Arriben al presbiteri o escenari. Jesús s'assenta en la banqueta, prèviament col·locada.)
JOAN: Véns a comprar menjar, Mestre?
JESÚS: No, amics, estic cansat. Vos esperaré ací, junt amb el pou de Jacob. (Sona la música mentres els deixebles ixen. Pel mateix lloc s'aproxima a Jesús la samaritana, portant un cànter. Passa davant d'ella i va cap a un costat sense dir res, inclinant-se com si omplira el cànter d'aigua. Cessa la música.)
JESÚS: Dona, vols donar-me de beure'? Tinc set i és difícil arribar al pou amb les mans.
SAMARITANA: (S'incorpora, sorpresa) tu pareixes jueu. Els jueus no estimen els samaritans. Com pots demanar-me aigua?
JESÚS: Si conegueres el do de Déu i qui és el que et demana de beure, li demanaries tu, i ell et donaria aigua viva.
SAMARITANA: (Manifestant estranyesa.) Senyor, si no tens poal i el pou és fondo, d'on traus l'aigua viva'? Ets tu més que el nostre pare Jacob, que ens va donar este pou i d'ell van beure els seus fills i el seu ramat'?
JESÚS: (Es posa en peu i diu lentament i solemnement.) El que beu aigua d'eixa, (Assenyala el cànter.) torna a tindre set. El que bega l'aigua que jo donaré, mai més tindrà set; perquè eixa aigua serà dins d'ell un brollador que li donarà vida sense fi.
SAMARITANA: (Deixa el cànter i s'acosta a Jesús apressada.) Senyor, dóna'm aigua d'eixa; així no tindré més set, ni hauré de vindre ací a traure-la.
JESÚS: Ves, dona, crida al teu marit i torna.
SAMARITANA: (Retrocedix sorpresa.) Però... si jo no tinc marit!
JESÚS: Molt bé. Has dit la veritat. No tens marit, però en vas tindre cinc. I ara en tens un altre que tampoc és el teu.
SAMARITANA: (Curiosa.) Senyor, si saps tot això, és que ets un profeta. Llavors, on hem de donar culte a Déu, en esta muntanya, com diem els samaritans, o a Jerusalem, com dieu els jueus'?
JESÚS: (Sempre lentament i solemnement) Creu-me, dona: s'acosta l'hora en què no donareu culte al Pare ni en esta muntanya ni a Jerusalem. El Pare vol que se li done culte amb esperit i veritat. Déu és esperit, i els que li donen culte han de fer-ho en esperit i veritat.
SAMARITANA: (Preocupada.) El que dius és molt difícil d'entendre. Estic feta un embolic. (Amb to alegre.) Però segur que quan vinga el Messies que esperem, ens ho explicarà tot.

JESÚS: No haureu d'esperar més: jo sóc el Messies i estic parlant amb tu.
SAMARITANA: (Entusiasmada.) Si el que dius és veritat, han d'assabentar-se en el poble. Vaig corrent a avisar-los. (La samaritana ix corrent i quasi xoca amb els deixebles que es detenen sorpresos. Jesús torna a assentar-se i recolza el cap en la mà.)
PERE: (Dirigint-se als altres dos com perquè no la senta Jesús.) Heu vist? El Mestre estava parlant amb una dona.
JOAN: (Escandalitzat.) I segur que és samaritana.
JAUME: Este Jesús, té cada cosa! (S'aproximen a Jesús, portant unes bosses amb aliments.)
PEDRO: Mestre, hem portat molt de menjar.
JOAN: I sense problemes, els diners agraden en totes parts.
JAUME: (Trau pa de la seua bossa i n'oferix a Jesús.) De presa, Mestre, menja, està acabat de fer.
JESÚS: (Rebutja el pa amb la mà i es posa en peu.) Jo tinc per menjar un aliment que vosaltres no coneixeu.
PERE: (Sorprés.) És què et va deixar menjar la dona que va estar ací?
JESÚS: No, amics, no. El meu aliment és fer la voluntat del Pare i acabar la seua obra. (Mentre parla Jesús, entra de nou en escena la samaritana, acompanyada de diversos veïns i veïnes, es queden quiets a un costat, escoltant atentament.)
JESÚS: (Dirigint-se als seus deixebles i a la resta dels assistents.) Dieu que falten quatre mesos per a la sega, veritat'? Jo vos dic açò: Alceu la vista i contempleu els camps; ja estan daurats per a la sega. El que sega, rep el seu sou i emmagatzema fruit per a la vida eterna. I així s'alegren el mateix el sembrador i el segador. Diu el refrany que u sembra i un altre sega. Vosaltres arreplegareu el que no heu sembrat.
SAMARITÀ 1: Mestre, t'hem escoltat i les teues paraules ens pareixen molt belles.


	TERCER DIUMENGE DE QUARESMA (Juan 4, 5-42)
	PERSONATGES: Jesús. Pere. Joan. Jaume. Samaritana. Tres samaritans o samaritanes més. MATERIALS NECESSARIS: Música clàssica. Cànter o poal. Alguns aliments. Banqueta. OBSERVACIONS: Donada la complicació d'este Evangeli, és convenient que els personatges de Jesús i la samaritana siguen representats per xics de 10 anys d'ara en avant. La resta de personatges poden ser xiquets o xiquetes de 6 a 10 anys. ESCENIFICACIÓ (Sona una música suau. Pel corredor entra Jesús acompanyat de Pere, Jaume i Joan. Cessa la música i comencen a parlar) PERE: Mestre, la pujada al Tabor em va obrir la gana. JAUME: Jo també tinc fam. Podríem anar al poble a comprar menjar. JOAN: Sabeu que estem en Samaria? (Despreciatiu.) Ací no volen als jueus. PERE: (En el mateix to.) ni nosaltres a ells, què s'han cregut'? JAUME: Sicar és un poble xicotet, segur que els vindran bé els nostres diners. (Arriben al presbiteri o escenari. Jesús s'assenta en la banqueta, prèviament col·locada.) JOAN: Véns a comprar menjar, Mestre? JESÚS: No, amics, estic cansat. Vos esperaré ací, junt amb el pou de Jacob. (Sona la música mentres els deixebles ixen. Pel mateix lloc s'aproxima a Jesús la samaritana, portant un cànter. Passa davant d'ella i va cap a un costat sense dir res, inclinant-se com si omplira el cànter d'aigua. Cessa la música.) JESÚS: Dona, vols donar-me de beure'? Tinc set i és difícil arribar al pou amb les mans. SAMARITANA: (S'incorpora, sorpresa) tu pareixes jueu. Els jueus no estimen els samaritans. Com pots demanar-me aigua? JESÚS: Si conegueres el do de Déu i qui és el que et demana de beure, li demanaries tu, i ell et donaria aigua viva. SAMARITANA: (Manifestant estranyesa.) Senyor, si no tens poal i el pou és fondo, d'on traus l'aigua viva'? Ets tu més que el nostre pare Jacob, que ens va donar este pou i d'ell van beure els seus fills i el seu ramat'? JESÚS: (Es posa en peu i diu lentament i solemnement.) El que beu aigua d'eixa, (Assenyala el cànter.) torna a tindre set. El que bega l'aigua que jo donaré, mai més tindrà set; perquè eixa aigua serà dins d'ell un brollador que li donarà vida sense fi. SAMARITANA: (Deixa el cànter i s'acosta a Jesús apressada.) Senyor, dóna'm aigua d'eixa; així no tindré més set, ni hauré de vindre ací a traure-la. JESÚS: Ves, dona, crida al teu marit i torna. SAMARITANA: (Retrocedix sorpresa.) Però... si jo no tinc marit! JESÚS: Molt bé. Has dit la veritat. No tens marit, però en vas tindre cinc. I ara en tens un altre que tampoc és el teu. SAMARITANA: (Curiosa.) Senyor, si saps tot això, és que ets un profeta. Llavors, on hem de donar culte a Déu, en esta muntanya, com diem els samaritans, o a Jerusalem, com dieu els jueus'? JESÚS: (Sempre lentament i solemnement) Creu-me, dona: s'acosta l'hora en què no donareu culte al Pare ni en esta muntanya ni a Jerusalem. El Pare vol que se li done culte amb esperit i veritat. Déu és esperit, i els que li donen culte han de fer-ho en esperit i veritat. SAMARITANA: (Preocupada.) El que dius és molt difícil d'entendre. Estic feta un embolic. (Amb to alegre.) Però segur que quan vinga el Messies que esperem, ens ho explicarà tot. JESÚS: No haureu d'esperar més: jo sóc el Messies i estic parlant amb tu. SAMARITANA: (Entusiasmada.) Si el que dius és veritat, han d'assabentar-se en el poble. Vaig corrent a avisar-los. (La samaritana ix corrent i quasi xoca amb els deixebles que es detenen sorpresos. Jesús torna a assentar-se i recolza el cap en la mà.) PERE: (Dirigint-se als altres dos com perquè no la senta Jesús.) Heu vist? El Mestre estava parlant amb una dona. JOAN: (Escandalitzat.) I segur que és samaritana. JAUME: Este Jesús, té cada cosa! (S'aproximen a Jesús, portant unes bosses amb aliments.) PEDRO: Mestre, hem portat molt de menjar. JOAN: I sense problemes, els diners agraden en totes parts. JAUME: (Trau pa de la seua bossa i n'oferix a Jesús.) De presa, Mestre, menja, està acabat de fer. JESÚS: (Rebutja el pa amb la mà i es posa en peu.) Jo tinc per menjar un aliment que vosaltres no coneixeu. PERE: (Sorprés.) És què et va deixar menjar la dona que va estar ací? JESÚS: No, amics, no. El meu aliment és fer la voluntat del Pare i acabar la seua obra. (Mentre parla Jesús, entra de nou en escena la samaritana, acompanyada de diversos veïns i veïnes, es queden quiets a un costat, escoltant atentament.) JESÚS: (Dirigint-se als seus deixebles i a la resta dels assistents.) Dieu que falten quatre mesos per a la sega, veritat'? Jo vos dic açò: Alceu la vista i contempleu els camps; ja estan daurats per a la sega. El que sega, rep el seu sou i emmagatzema fruit per a la vida eterna. I així s'alegren el mateix el sembrador i el segador. Diu el refrany que u sembra i un altre sega. Vosaltres arreplegareu el que no heu sembrat. SAMARITÀ 1: Mestre, t'hem escoltat i les teues paraules ens pareixen molt belles.