|
I Diumenge d´Advent.
Estigueu atents…
Quan ens anem de viatge, be que el preparem. Fem les maletes, i posem les mudes de roba que necessitem, calculem els diners que ens faran falta, i sobretot, som ben puntuals a l´eroport. No volem perdre l´avió. En aquest primer diumenge d´Advent, l´Evangeli ens diu: “Estigueu atents sobre vosaltres” i, és que en aquest món hi estem de pas, i desconeixem l´hora de la partida. Ens convé estar sempre apunt, tenir la maleta preparada. No portar res que ens pugui afeixugar el viatge, res que ens destorbi; només el que és essencial. “Estigueu apunt perquè no sabeu el moment ni l´hora que us cridaran”... Cal que estem sempre vigilants. Que un descuit no ens faci perdre l´avió. L´últim viatge és el més important de la nostre vida. Sempre ho hauríem de tenir present.
|
||
|
II Diumenge d´Advent.
Obrim una ruta al Senyor
Quant desprès de molts anys d´abandó, s´ha aconseguit recuperar el “Camí de Cavalls”, ens adonem compte, de que és degut a haver-hi fet molta feina. S´han agut de xermar molts trams, i esporgar mates i ullastres. Aplanar sendes i costers, per fer fàcil el camí i poder caminar més àgils i a peu pla. Quan en el temps d´Advent, ens preparem per commemorar, el naixement de Jesús. Quan sabem que Jesús ve, - vol venir -, a nosaltres cada dia. Serà necessari que li tinguem preparat el camí, ben net de males herbes i brutícia. Ens caldrà que mirem, on tenim posat el cor. Quines son les nostres preocupacions. Que és el que ens fa anar capficats i feixucs... i esporgar, tot allò que ens destorba i dificulta el nostre encontre amb Jesús. Perquè ell pugui tenir accés a ca nostre, li hem d´aplanar i fer fàcil el camí. Tinguem idò neta la nostre senda: Tinguem ben net el camí.
|
||
|
III Diumnge d´Advent.
“Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en te”
Si be es cert que vivim atrapats per una forta crisi, també és cert que avegades ens carreguem, de coses que no necessitem. Si donem un cop d´ull dins l´armari de la roba, segur que hi trobarem un munt de roba en bon estat, passada de moda o no, i que mai no ens posem. L´Evangeli avui ens diu: “ Qui tingui dos vestits que en doni al qui n en te”. “Qui tongui menjar, que el comparteixi també”. Si es veritat que la crisi ens ha fet estrènyer el cinturó, i que ens hem de administra per arribar a final de mes. Sempre en veiem que estan pitjor. Que estan a l´atur. Que cobren un subsidi miserable. Que no només estan necessitats per Nadal, sinó cada dia de la setmana. Podem, acompanyar, assessorà; potser ajudar a trobar feina... Cinc pans van donar per molt. Si sabem compartir, poden aconseguir que per tots, Nadal ho sigui cada dia.
|
||
|
IV Diumenge d'Advent.
Maria se n´anà decididament a la muntanya
Qui viu feliç, qui viu una bona experiència, sent la necessitat de comunicar-ho als amics, als familiars i coneguts. Fa el que sigui, per compartir amb els altres allò que experimenta i viu. És el que fa Maria, que sent la necessitat de compartir amb la seva cosina Elisabet, la bona noticia, de ser la mare del Fill de Déu. Elisabet s´alegra molt d´aquesta visita i plena de l´Esperit Sant, alaba a Maria per la seva fe: “Feliç tu que has cregut!”. Els cristians tenim en Maria, el model de persona de fe i, com ella també hauríem de ser capaços de dir: “Sóc l´esclava del Senyor; que es compleixin en mi les teves paraules”. O sigui, estar disposats sempre com ella, a fer la voluntat de Déu, deixant que l´Esperit Sant actuï en nosaltres, per ser també portadors de la Bona Nova a els altres, compartint la alegria de ser cristians.
|
||