PERSONATGES: Jesús. Cec. Pares del cec. Dos veïns. Dos deixebles. Anàs. Caifàs. Josep d'Arimatea,
MATERIALS NECESSARIS: Música suau. Bastó. Ulleres negres.
OBSERVACIONS: Escenificació realitzada amb xiquets i xiquetes de 6 a 10 anys en el teatre o en la capella.
ESCENIFICACIÓ
(Sona una música suau. En un extrem del presbiteri o escenari, dos veïns, contemplen a un cec, que assegut en les escales, demana almoina. El cec porta ulleres negres i té al seu costat un bastó. Pel passatge central avancen Jesús i dos apòstols. En aproximar-se al cec, este comença a cridar. Cessa la música.)
CEC: (Estenent la mà.) Una almoineta per a este pobre cec de naixement! Per pietat, una almoineta!
DEIXEBLE 1: Mestre, qui va pecar, este o els seus pares perquè nasquera cec?
JESÚS: Ni va pecar este ni els seus pares. És cec perquè tots sàpien que jo sóc la llum del món. (Jesús arriba fins el cec, s'inclina, i fa gest d'escopir en terra, pastar fang i posar-li'l en els ulls, llevant-li les ulleres i entregant-li-les.)
JESÚS: Amic, ves a llavar-te a la piscina de Siloé. (Ix el cec, temptejant amb el bastó.)
DEIXEBLE 2: Mestre, en qui confia el cec per a obeir-te, en tu o en la medicina?
JESÚS: Ha confiat en mi, això el curarà. Anem-nos, que ens esperen. (Ixen els tres.) (Entra el cec cridant, sense bastó ni ulleres negres.)

CEC: Veig.., veig! (En diferents tons i cada vegada més forta.)
VEÍ 1: És eixe el que s'asseia a demanar’?
VEÍ 2: No és ell, però se li pareix.
CEC: (Dirigint-se als veïns, molt content.) Sí, sí, sóc jo!
VEÍ 1: I com és que veus ara?
CEC: Eixe home, a qui anomenen Jesús, va fer fang, me'l va posar en els ulls, va dir que anara a Siloé a llavar-me, em vaig llavar, i ja veig.
VEÍ 2: On està ell?
CEC: No ho sé.
VEÍ 1: Vaig a buscar els fariseus, a vore què diuen. (Ix el veí 1 i torna a entrar acompanyat d'Anàs, Caifàs i Josep d'Arimatea. El veí 1 avança per a reunir-se amb el cec i el veí 2, mentre que els fariseus queden ressagats i parlen, dissimulant, entre ells.)
ANÀS: Tot el qui diga que Jesús és el Messies, serà expulsat de la Sinagoga; d'acord?
CAIFÀS I JOSEP: Sí, sí, d'acord!
VEÍ 2: Sacerdots!, fariseus!, hui és dissabte, i un cert Jesús ha curat a este cec de naixement.
CAIFÀS: Com ha succeït?
CEC: Em va posar fang en els ulls, em vaig llavar i veig.
JOSEP D'ARIMATEA: Crec que és un miracle. Eixe home ha de vindre de Déu.
ANÀS: (menyspreatiu) Si vinguera de Déu, guardaria el dissabte.
CAIFÀS: I tu, cec, què en dius?
CEC: (Contundent.) Segur que és un Profeta.
ANÀS: (Enfadat.) Este ens pren el pèl. ( Als veïns.) Crideu els seus pares! (Ix un veí i torna amb els pares del cec, que s'aproximen als fariseus espantats.)

JOSEP D'ARIMATEA: És este el fill que vos va nàixer cec?
PARE: Sabem que és el nostre fill, i que va nàixer cec...
MARE: (el talla temorosa.) Però no sabem qui l'ha curat i per què.
PARE: Pregunteu-li-ho a ell. Ja és majoret!
ANÀS: (Amb brusquedat es dirigix al cec.) Tu!, contesta!. Per què veus ara? Confessa que Jesús és un pecador.
CEC: Si és un pecador, no ho sé. Només sé que era cec i ara hi veig.
CAIFÀS: Què et va fer? Com et va obrir els ulls?
CEC: Vos ho he dit ja. És que voleu ser deixebles seus?
ANÀS: (Furiós.) Això ho seràs tu! Nosaltres som deixebles de Moisés.
CAIFÀS: A Moisés li va parlar Déu. Però este... d'on ve’?
CEC: Vosaltres dieu que Déu no escolta als roïns, sinó als bons. Si Jesús no vinguera de Déu.. no podria fer miracles!
ANÀS: (Cridant, ple de ràbia.) Et creus molt llest, i estàs ple de pecat. Fora de la Sinagoga , fora! Ja no ets jueu! (Ixen els tres fariseus, al mateix temps que el cec baixa l'escala, cap al corredor central, lentament i amb el cap baixa. En eixos moments, Jesús entra de nou i el crida. Darrere de Jesús, apareixen els fariseus i es queden quets, contemplant l'escena.)
JESÚS: Al cec.) Escolta! Creus tu en el Fill de l'Home?
CEC: (Caminant cap a Jesús.) I qui és, Senyor, perquè crega en ell?
JESÚS: L'estàs veient. És el que parla amb tu.
CEC: (S'agenolla.) Crec, Senyor.
JESÚS: (Dirigint-se a tots els assistents, diu lenta i solemnement) Per a un juí he vingut jo al món: perquè els que no s'hi veuen, s'hi vegen; i els que s'hi veuen, es queden cecs.
FARISEUS: També nosaltres estem cecs?
JESÚS: Si fóreu cecs, no tindríeu pecat; però, com dieu que s'hi veieu, el vostre pecat seguix ací.