COM, ESTANT LA MARE DE DÉU AB TOTS LOS APÒSTOLS E DEIXEBLES, FON TRAMÉS LO SANT ESPERIT, RECOMPLINT AQUELLS DE SINGULARS DONS; LOS QUALS, AIXÍ INFLAMATS PER LA BENEDICCIÓ DE LA SENYORA, IXQUEREN A PREDICAR LES GRANS MARAVELLES DEL SENYOR

E venint l’hora de tèrcia, estant aquella Reina e Senyora excel·lent enmig del seu gloriós col·legi, levas ab singular prudència, e fica los genolls en terra, ab profunda humilitat, amb les mans juntes, mirant al Cel, ab aquella veu angèlica diu: “Veniu, Esperit Sant gloriós! Trameteu de l’altea del Cel los raigs de la vostra divinal llum que il·lumine e inflame los cors de tots aquests servents vostres!” E, oïda la veu de sa senyoria en lo consistori de la santíssima Trinitat, fon tan dolça e tan plaent que tantost fon complaguda en sa demanda; car fon fet un gran tro e brogit, davallant del Cel com un sobtós vent e omplí tota aquella casa on ells estaven. E, estant admirats de tan sobtosa novetat, foren demostrades a ells llengües departides així com a foc flamejant, e posaren se departiment sobre cascú dels que aquí eren, que prenien suma, entre hòmens e dones, de cent e vint. E foren recomplits de l’Esperit Sant, donant a ells gràcies e dons singulars, e excel·lent saber e ciència: e començaren a parlar totes llengües en singular estil, e eren entesos per tota nació (...)

Sor Isabel de Villena

Vita Christi

(1497)