| |
"Feliç aquell, la fama del qual no
brilla més que la seva veritat"
En aquest nostre món, tan fet i tan
pendent d'aparença, imatge, publicitat,
fer-se veure... escoltem avui la Bona
Nova de Jesús que ens diu: Compte!!
Compte amb la fama, i amb l'aparença
buida. Compte amb les formes i formules
buides i buidades. Compte amb el discurs
mesurat i calculat per quedar bé. No us
deixeu enlluernar.
Les formes són importants. Cert. I
sovint més del que pensem. Però les hem
de cuidar i valorar en quant són
expressió d'una realitat concreta. En
quant són formes vives i de pràctica
coherent. En quant són visibilització
d'un actuar honest i responsable.
Per això, abocats com estem a cuidar
i "adorar" la imatge, els "efectes
mediàtics", el què diran, la fama, les
"fotos i les històries oficials", les "versions
correctes", els cops d'efecte.... Jesús
ens adverteix que no ens entri dins
aquest cuc. Que no perdem mai de vista
l'autenticitat i la pròpia consciència.
No es tracta de quedar bé. Es tracta
de ser veritable i sincer.
Dona-n's un cor de pobre.
I en aquest nostre món, també tan
marcat per interessos, individualisme,
consum, avantatges propis... On calculem
què he de donar, i quant he de donar,
Jesús respon com potser no esperem: Ni
poc ni molt ni receptes fetes. El que
cal és "donar-nos". Sencerament.
Donar-nos personalment. Del tot.
No per tranquil·litzar consciències
ni per complir preceptes. No per "satisfer
els mínims".
Jesús crida a donar-nos de manera que
el nostre viure, els nostre bens, la
nostra salut, la nostra cultura... sigui
vida per als altres.
Tan ocupats, com estem, en aconseguir
més. Acaparar. Pujar i guanyar més...
Jesús ens convida a compartir. Compartir
el que som i tenim. Amb cor de pobre.
Amb el sentiment de saber-nos germans.
Fills de Déu. I amb la confiança que Déu
mateix vetlla pels seus fills.
Bona Notícia!!
La Bona Notícia d'avui ens obre
horitzó. Ens diu que podem viure així.
Ens convida a viure així. I ens diu que
viure així és font de goig i de
llibertat. No estem abocats a un carreró
sense sortida. No se'ns enduu el
corrent d'un riu que imaginem
indominable.
Hi ha Bona Notícia. Hi ha
alternativa. Podem triar de viure com
Jesús. És joiós.
Josep Miquel Esteban, sj.
|
I Diumenge d´Advent.
Estigueu atents…
Quan
ens anem de viatge, be que el
preparem. Fem les maletes, i
posem les mudes de roba que
necessitem, calculem els diners
que ens faran falta, i sobretot,
som ben puntuals a l´eroport. No
volem perdre l´avió.
En aquest primer diumenge
d´Advent, l´Evangeli ens diu:
“Estigueu atents sobre
vosaltres” i, és que en aquest
món hi estem de pas, i
desconeixem l´hora de la
partida.
Ens convé estar sempre apunt,
tenir la maleta preparada. No
portar res que ens pugui
afeixugar el viatge, res que ens
destorbi; només el que és
essencial.
“Estigueu apunt perquè no
sabeu el moment ni l´hora que us
cridaran”... Cal que estem
sempre vigilants. Que un descuit
no ens faci perdre l´avió.
L´últim viatge és el més
important de la nostre vida.
Sempre ho hauríem de tenir
present.
|
|
|
|
|
|
|
|
II Diumenge
d´Advent.
Obrim una ruta al Senyor
Quant
desprès de molts anys d´abandó,
s´ha aconseguit recuperar el
“Camí de Cavalls”, ens adonem
compte, de que és degut a
haver-hi fet molta feina.
S´han agut de xermar molts
trams, i esporgar mates i
ullastres. Aplanar sendes i
costers, per fer fàcil el camí i
poder caminar més àgils i a peu
pla.
Quan en el temps d´Advent, ens
preparem per commemorar, el
naixement de Jesús. Quan sabem
que Jesús ve, - vol venir -, a
nosaltres cada dia. Serà
necessari que li tinguem
preparat el camí, ben net de
males herbes i brutícia.
Ens caldrà que mirem, on tenim
posat el cor. Quines son les
nostres preocupacions. Que és el
que ens fa anar capficats i
feixucs... i esporgar, tot allò
que ens destorba i dificulta el
nostre encontre amb Jesús.
Perquè ell pugui tenir accés a
ca nostre, li hem d´aplanar i
fer fàcil el camí.
Tinguem idò neta la nostre
senda: Tinguem ben net el camí.
|
|
|
|
|
|
|
|
III Diumnge d´Advent.
“Qui tingui dos vestits, que en
doni al qui no en te”
Si
be es cert que vivim atrapats
per una forta crisi, també és
cert que avegades ens carreguem,
de coses que no necessitem. Si
donem un cop d´ull dins l´armari
de la roba, segur que hi
trobarem un munt de roba en bon
estat, passada de moda o no, i
que mai no ens posem.
L´Evangeli avui ens diu: “ Qui
tingui dos vestits que en doni
al qui n en te”. “Qui tongui
menjar, que el comparteixi
també”.
Si es veritat que la crisi ens
ha fet estrènyer el cinturó, i
que ens hem de administra per
arribar a final de mes. Sempre
en veiem que estan pitjor. Que
estan a l´atur. Que cobren un
subsidi miserable. Que no només
estan necessitats per Nadal,
sinó cada dia de la setmana.
Podem, acompanyar, assessorà;
potser ajudar a trobar feina...
Cinc pans van donar per molt.
Si sabem compartir, poden
aconseguir que per tots, Nadal
ho sigui cada dia.
|
|
|
|
|
|
|
|
IV Diumenge d'Advent.
Maria se n´anà decididament a la
muntanya
Qui
viu feliç, qui viu una bona
experiència, sent la necessitat
de comunicar-ho als amics, als
familiars i coneguts. Fa el que
sigui, per compartir amb els
altres allò que experimenta i
viu.
És el que fa Maria, que sent
la necessitat de compartir amb
la seva cosina Elisabet, la bona
noticia, de ser la mare del Fill
de Déu.
Elisabet s´alegra molt
d´aquesta visita i plena de
l´Esperit Sant, alaba a Maria
per la seva fe: “Feliç tu que
has cregut!”.
Els cristians tenim en Maria,
el model de persona de fe i, com
ella també hauríem de ser
capaços de dir: “Sóc l´esclava
del Senyor; que es compleixin en
mi les teves paraules”.
O sigui, estar disposats sempre
com ella, a fer la voluntat de
Déu, deixant que l´Esperit Sant
actuï en nosaltres, per ser
també portadors de la Bona Nova
a els altres, compartint la
alegria de ser cristians.
toniolivescamps@yahoo.es
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|