homilia en valenciá  
 

08/11/2009 - Trenta-dosè diumenge - Temps Ordinari

 
     
 

 

1 Re 17,10-16
He 9,24-28
Mc 12,38-44

 "Feliç aquell, la fama del qual no brilla més que la seva veritat"

En aquest nostre món, tan fet i tan pendent d'aparença, imatge, publicitat, fer-se veure... escoltem avui la Bona Nova de Jesús que ens diu:  Compte!! 

Compte amb la fama, i amb l'aparença buida. Compte amb les formes i formules buides i buidades. Compte amb el discurs mesurat i calculat per quedar bé. No us deixeu enlluernar.

Les formes són importants. Cert. I sovint més del que pensem. Però les hem de cuidar i valorar en quant són expressió d'una realitat concreta. En quant són formes vives i de pràctica coherent. En quant són visibilització d'un actuar honest i responsable.

Per això, abocats com estem a cuidar i "adorar" la imatge, els "efectes mediàtics", el què diran, la fama, les "fotos i les històries oficials", les "versions correctes", els cops d'efecte.... Jesús ens adverteix que no ens entri dins aquest cuc. Que no perdem mai de vista l'autenticitat i la pròpia consciència.

No es tracta de quedar bé. Es tracta de ser veritable i sincer.

Dona-n's un cor de pobre.

I en aquest nostre món, també tan marcat per interessos, individualisme, consum, avantatges propis... On calculem  què he de donar, i quant he de donar, Jesús respon com potser no esperem: Ni poc ni molt ni receptes fetes. El que cal és "donar-nos". Sencerament. Donar-nos personalment. Del tot.

No per tranquil·litzar consciències ni per complir preceptes. No per "satisfer els mínims".

Jesús crida a donar-nos de manera que el nostre viure, els nostre bens, la nostra salut, la nostra cultura... sigui vida per als altres.

Tan ocupats, com estem, en aconseguir més. Acaparar. Pujar i guanyar més... Jesús ens convida a compartir. Compartir el que som i tenim. Amb cor de pobre. Amb el sentiment de saber-nos germans. Fills de Déu. I amb la confiança que Déu mateix vetlla pels seus fills.

Bona Notícia!!

La Bona Notícia d'avui ens obre horitzó. Ens diu que  podem viure així. Ens convida a viure així. I ens diu que viure així és font de goig i de llibertat. No estem abocats a un carreró sense sortida. No se'ns enduu  el corrent d'un riu que imaginem indominable.

Hi ha Bona Notícia. Hi ha alternativa. Podem triar de viure com Jesús. És joiós.

Josep Miquel Esteban, sj.

I Diumenge d´Advent.

 

Estigueu atents…

 

  Quan ens anem de viatge, be que el preparem. Fem les maletes, i posem les mudes de roba que necessitem, calculem els diners que ens faran falta, i sobretot, som ben puntuals a l´eroport. No volem perdre l´avió.

  En aquest primer diumenge d´Advent, l´Evangeli ens diu: “Estigueu atents sobre vosaltres” i, és que en aquest món hi estem de pas, i desconeixem l´hora de la partida.

  Ens convé estar sempre apunt, tenir la maleta preparada. No portar res que ens pugui afeixugar el viatge, res que ens destorbi; només el que és essencial.

  “Estigueu apunt perquè no sabeu el moment ni l´hora que us cridaran”... Cal que estem sempre vigilants. Que un descuit no ens faci perdre l´avió. L´últim viatge és el més important de la nostre vida. Sempre ho hauríem de tenir present.

 

 
     
 

   II Diumenge d´Advent.

 

Obrim una ruta al Senyor

 

  Quant desprès de molts anys d´abandó, s´ha aconseguit recuperar el “Camí de Cavalls”, ens adonem compte, de que és degut a haver-hi fet molta feina.

  S´han agut de xermar molts trams, i esporgar mates i ullastres. Aplanar sendes i costers, per fer fàcil el camí i poder caminar més àgils i a peu pla.

  Quan en el temps d´Advent, ens preparem per commemorar, el naixement de Jesús. Quan sabem que Jesús ve, - vol venir -, a nosaltres cada dia. Serà necessari que li tinguem preparat el camí, ben  net de males herbes i brutícia.

  Ens caldrà que mirem, on tenim posat el cor. Quines son les nostres preocupacions. Que és el que ens fa anar capficats i feixucs... i esporgar, tot allò que ens destorba i dificulta el nostre encontre amb Jesús. Perquè ell pugui tenir accés a ca nostre, li hem d´aplanar i fer fàcil el camí.

  Tinguem idò neta la nostre senda: Tinguem ben net el camí.

 

 

 

 
     
 

III Diumnge d´Advent.

 

“Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en te”

 

  Si be es cert que vivim atrapats per una forta crisi, també és cert que avegades ens carreguem, de coses que no necessitem. Si donem un cop d´ull dins l´armari de la roba, segur que hi trobarem un munt de roba en bon estat, passada de moda o no, i que mai no ens posem.

  L´Evangeli avui ens diu: “ Qui tingui dos vestits que en doni al qui n en te”. “Qui tongui menjar, que el comparteixi també”.

  Si es veritat que la crisi ens ha fet estrènyer el cinturó, i que ens hem de administra per arribar a final de mes. Sempre en veiem que estan pitjor. Que estan a l´atur. Que cobren un subsidi miserable. Que no només estan necessitats per Nadal, sinó cada dia de la setmana. Podem, acompanyar, assessorà; potser ajudar a trobar feina...

  Cinc pans van donar per molt. Si sabem compartir, poden aconseguir que per tots, Nadal ho sigui cada dia.

 

 
     
 

IV Diumenge d'Advent.

 

Maria se n´anà decididament a la muntanya

 

  Qui viu feliç, qui viu una bona experiència, sent la necessitat de comunicar-ho als amics, als familiars i coneguts. Fa el que sigui, per compartir amb els altres allò que experimenta i viu.

  És el que fa Maria, que sent la necessitat de compartir amb la seva cosina Elisabet, la bona noticia, de ser la mare del Fill de Déu.

  Elisabet s´alegra molt d´aquesta  visita i plena de l´Esperit Sant, alaba a Maria per la seva fe: “Feliç tu que has cregut!”.

  Els cristians tenim en Maria, el model de persona de fe i, com ella també hauríem de ser capaços de dir: “Sóc l´esclava del Senyor; que es compleixin en mi les teves paraules”.

O sigui, estar disposats sempre com ella, a fer la voluntat de Déu, deixant que l´Esperit Sant actuï en nosaltres, per ser també portadors de la Bona Nova a els altres, compartint la alegria de ser cristians.

 

toniolivescamps@yahoo.es