|
GOIGS A LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS (fragment)
|
||
|
Amparau, Reina i Senyora, als que os criden humillats; puix sou nostra Amparadora, Mare dels Desemparats.
Amparau-nos Vós, Princesa, glòria de la terra i cel, socorreu la gent opresa en algun treball cruel: los màrtirs agenollats os adoren per Senyora; puix sou nostra Amparadora, Mare dels Desemparats.
Amparau-nos, Verge insigne, i del més bell Sol orient, socorreu, Verge benigne, al trist caminant i absent: mirau els pobres cuitats de qui Vós sou Protectora: puix sou nostra Amparadora, Mare dels Desemparats.
Amparau, Senyora mia, ab vostra gran pietat, los presos, que ab agonia ploren per la llibertat: acudiu als angustiats de qui sou consoladora; puix sou nostra Amparadora, Mare dels Desemparats.
Amparau-nos, gran Senyora, en totes necessitats; puix sou nostra Amparadora,
Mare dels Desemparats.
Recollits per Mn. Frederic Moscardó a Imatges venerables de la ciutat de València, Sicània, 1957
|
||