(per a fer possible els símbols que es proposen és necessari comptar amb una taula àmplia o potser prolongar amb algun tauler l'altar. En qualsevol cas ha d'estar despullada, perquè s'anirà “vestint” durant la celebració)
1 .- CANT D'ENTRADA:
2.- MONICIÓN D'ENTRADA
En esta celebració Jesús es fa present a la Comunitat per a descobrir-nos que viure és fonamentalment donar-se, solidaritzar-se. Per a nosaltres, amics de Jesús, hui és un dia important. Recordem el dia en què es va reunir amb els seus en un sopar especial: en ella se'ns va lliurar. Ell mateix se'ns va oferir per a fer visible l'objectiu de la seua vida, la seua preocupació pels últims. Jesús va donar sempre un pas al front per la veritat i la justícia: feia el que deia...
En esta vesprada volem preguntar-nos com i on podem portar a terme eixes accions de solidaritat i servici cap als altres. Com tancar les ferides dels empobrits? Què ens falta perquè també hui siga Pasqua per a nosaltres? és a dir, perquè “donem el pas" des de la nostra manera de vida a la manera de viure de Jesús de Natzaret.
Hui, per a nosaltres, l'experiència de Déu, si vol ser vertadera, es fa realitat en l'experiència de participació, en la construcció de la comunitat cristiana.
3.- ACTE PENITENCIAL
En el tema de l'amor i de la vida comunitària estem sempre en deute, sempre arribem amb retard, sempre podíem fer més i millor:
- Per les vegades que no sabem estar prop dels que demanden la nostra ajuda.
Senyor, ajuda a esta comunitat.
- Pel poc d'esforç que fem per a entendre als altres, els que viuen i pensen distint.
Senyor, ajuda a esta comunitat
- Pels passos arrere, xicotets i grans, que donem en el compromís, en la responsabilitat, en la participació.
Senyor, ajuda a esta comunitat.
- Per les vegades que mirem el futur amb desesperança i sense il·lusió.
Senyor, ajuda a esta comunitat.
- Per les vegades que no fem vida el teu missatge d'alliberament dels oprimits.
Senyor, ajuda a esta comunitat.
- Pels moments en què li donem la volta al sentit de la teua vida per a sentir-nos més còmodes.
Senyor, ajuda a esta comunitat.
4.- 1a LECTURA: UN DE VOSALTRES ÉS EL MESSIES (sobre una idea de JL Martín Descalzo)
Un savi estava meditant en un bosc. En obrir els ulls va descobrir, assentada enfront d'ell, a una inesperada visitant: una jove que havia estat enviada per una parròquia (comunitat, grup,...).
“Què desitges?”, va preguntar el savi.
La missatgera li va contar una trista història: En un altre temps la seua parròquia havia sigut coneguda perquè les seues sales estaven sempre plenes de xiquets, xics i adults, que prenien decisions de manera comuna, feien celebracions plenes de vida i de sentit, treballaven en associacions... Allí tot el món feia el que podia, i encara més. Però havien arribat mals temps: la gent ja no celebrava, l'allau de jóvens havia cessat i les sales estaven silencioses. Només quedaven uns pocs, cansats i desanimats que encara tiraven del carro.
El que l'enviada volia saber era el següent: Quina va ser la nostra fallada? Com arribàrem a esta situació?
-“La vostra, va ser una fallada d'ignorància”, va contestar el savi.
-“I això, per què?”
-“Un de vosaltres és el Messies disfressat, i vosaltres no ho sabeu”. Una vegada que va dir açò el savi va tancar els ulls i va tornar a la seua meditació.
Durant el viatge de tornada la missatgera sentia com el seu cor es desbocava al pensar que el Messies havia tornat a la terra i havia anat a parar justament a la seua parròquia. Com no havien sigut capaços de reconéixer-lo? I qui podria ser? A més, en la parròquia tots tenien massa defectes... Però, ben mirat, els defectes també podrien ser part de la seua disfressa, i un d'ells havia de ser el Messies!
Quan va arribar a la parròquia, va contar el que havia esbrinat als representants dels grups, que es miraven incrèduls uns als altres. el Messies ací? Increïble!. Clar, que si està disfressat... llavors, tal vegada...
Una cosa era certa: si el Messies estava allí disfressat, no era probable que hagueren pogut reconéixer-lo. De manera que van començar a mirar-se amb altres ulls, i a col·laborar uns amb els altres, sempre disposats i amb actitud de servici. “Mai se sap”, pensava cada u en tractar amb un altre, “potser siga este... o aquell”
El resultat va ser que la parròquia va recobrar el seu antic ambient. Prompte van tornar a acudir un munt de xiquets i xiquetes, de jóvens i xiques, d'adults desitjosos de participar en els grups, associacions i tota quanta cosa hi havia, i en l'església van tornar a escoltar-se cants joiosos plens de l'esperit de l'Amor.
De què servix tindre ulls, si les mans no estan disposades?
5.- CANT:
6.- EVANGELI: Juan 13, 1-15
7.- SÍMBOL DE POSAR LA TAULA
MONICIÓN
La taula és lloc de trobada, entorn de comunicació, tot un símbol de solidaritat. En la taula mengem, en la taula posem en comú la vida i el treball, en la taula juguem i riem, en la taula celebrem l'Eucaristia. Per això, “posar la taula” es convertix en un vertader símbol de construcció de la comunitat. Una taula gran com el món, una comunitat que vol ser vida i lliurament per a tots.
(les distintes “tovalles” i objectes es van col·locant fins a cobrir la taula)
SÍMBOL
· Posem la taula de la Llar.
En ell vivim la primera llavor de la fe, de la unitat. Unes tovalles senzilles, les de la casa. Sobre ell plats grans i xicotets, en una taula on cabem tots.
Enfront de tanta família trencada, desmembrada; enfront de tanta gent en soledat, posem la taula d'una llar lliure, igualitària, comunicativa i realment oberta als de dins i també als de fora.
· Posem la taula de la Comunitat parroquial.
La comunitat de comunitats, la gran mare. En ella sentim una nova manera d'unitat que va més enllà de l'edat, del racó dels amics, de les experiències individuals,... Ens sentim d'ací, cristians de (....), i per a això són precises totes les mans.
Les tovalles de paper, com en tantes festes i celebracions dels grups. Ple de noms, perquè som molts els que fem bategar este cor. Al costat d'ell, el full parroquial, expressió de les nostres inquietuds i del nostre desig de fer una sola comunitat humana amb el nostre barri.
· Posem la taula de l'Església.
La comunitat universal dels creients, que tantes vegades camina a fosques en la recerca de fidelitat a l'Evangeli i del seu lloc al mig de la societat.
Com a tovalles les de l'altar, en ell celebrem l'Eucaristia , sagrament de la unitat. Sobre ell les fotografies d'alguns d'aquells que aposten per una església fraterna, on dones i hòmens visquen en igualtat, on es valore positivament la sexualitat humana, on es visquen i promoguen els drets humans.
· Posem la taula de Galícia. (cada u adapta al seu entorn)
La nostra comunitat cultural i també cristiana. Galícia que necessita dels gallecs, Galícia amb veu pròpia. Una terra, un poble i una llengua.
Les tovalles, d'ací: el drap de les nostres dones. Record del més fondo de la nostra identitat. Al seu costat el creuer. Creu de l'altar i cultura de pedra.
· Posem la taula de la Humanitat.
La humanitat és la nostra pàtria comuna, per ser humans i per ser cristians. Una gran comunitat que no podem oblidar. Milions de persones que sentim com a germans.
Enfront de les exclusions, els menyspreus, les distàncies, els oblits... posem la taula d'una humanitat nova, prenyada d'esperança i de vida, que un dia sorgirà com una nova alba.
Un drap palestí i unes tasses llatinoamericanes són el record dels pobles sofrents i de les gents solidàries, que tant saben del dolor de molts i de la duresa del cor d'altres.
El que era una taula buida es convertix ara en el taula de la comunitat. Una comunitat que si vol ser vertadera ha de ser construïda amb la col·laboració i l'esforç de tots. En esta gran taula tots tenim un lloc disposat es deixem arrere les nostres comoditats, les nostres justificacions. Derrocant el mur dels xicotets interessos, de l'individualisme, de la por... fem possible una nova humanitat.
8.- CANT:
|
9.- HOMILIA 10.- MONICIÓN AL SÍMBOL DEL SERVICI Esta taula que tenim davant ens volen representar a tots. A tots nosaltres que estem ací, i als absents, als de la casa i als de fora, als de prop -els més arrimats-, i als de lluny -els més anònims-. Ací tots tenim un lloc, al costat de qualsevol. Esta taula és, si voleu, una utopia a escala, o millor, la maqueta del Regne de Déu. En esta celebració del Dijous Sant, hem d'assumir el repte de reviure l'actitud fonamental que fa açò possible. A la taula de Déu només s'asseuen germans sense rangs ni jerarquies, l'únic privilegi que tenim és el de servir-nos els uns als altres. Rebutgem les forces de la societat que ens inviten a enfilar per damunt dels altres en la recerca d'un tron més alt, preferim estar atents que ningú quede exclòs o se li negue un lloc en el banquet. Sabem que la tasca és difícil, i que la taula de Déu precisa de la participació de tots els germans. Vos invitem a tirar una mà perquè tots puguem fruir d'ella. El símbol del llavatori dels peus serà hui substituït per esta disponibilitat a la col·laboració guarnint la taula, que serà el mateix que dir que ens sentim corresponsables en la construcció de la comunitat. El que estiga disposat al servici que isca i col·loque en la taula comuna algun dels símbols en la nostra alegria: les ciris, i les flors. (es tenen disposades flors silvestres i xicotets ciris per a qui vullga anar col·locant-les en l'altar. Música de fons) 11.- AUDICIÓ: (Qualsevol cançó que al·ludisca a la fraternitat. Una possible: “Som” de JA Labordeta) 12.- LITÚRGIA EUCARISTIA 13.- Trasllat de l'Eucaristia 14.- Comiat |