UNA TROBADA FRATERNA, MOLT ESPECIAL

La nit del setze de desembre més d’un centenar de persones, provinents de distints pobles de la Comunitat Valenciana i de la capital, a poqueta nit, després d’acabar la faena ens dirigíem a la localitat de Beneixida, poble nou que es contruí després de les inundacions de 1982.
En entrar en el gran lloc del Saló Polivalent, ple de gent, tinguérem una acollida fraterna i tranquil·la tant per part de Jesus Belda, humil anfitrió de la trobada i director de la revista, com dels voluntaris encarregats que no faltara detall. Ambient nadalenc amb la presència de les figures principals del pessebre de Nadal en l’entarimat. Les taules adornades amb senzillesa però amb la dignitat pròpia del temps que ja augurava el pròxim esdeveniment de Jesús, el Fill de Déu fet Home. Sentíem en aplegar que érem benvinguts i que ens trobàvem a casa. Semblava que haguérem estat sempre junts.
Voldria contar-vos breument el que vaig percebre en eixa nit de la celebració dels més de 100 números de CRESOL i que des de fa 12 anys començava amb quatre pàgines escrites sense masa ordre. Cal expresar que sense perdre el pols, i sempre des d’un gran amor a l’Església i a la diocesaneïtat, ha anat mostrant de forma transparent els punts plurals dels que han volgut escriure en esta. Hui ja ha arribat a ser una revista àmplia, accessible, apassionada, lliure; de gran actualitat i profunditat.
Jo diria que eixa nit va ser un compartir del que pretén la revista, mitjançant els testimonis dels que, sobretot, per la seua aportació assídua, han fet possible que esta pervisca. La revista sempre ha volgut mostrar el que és Jesús de Natzaret, el seu missatge, amb la seua obra que es perpetua al llarg del segles i que als cristians de hui ens seguix interpel·lant. Alternant amb cants propis del Nadal que interpretaven els membres de la Coral Arpa d’Or d’Acàntera anaven mostrant-se varietat de testimonis.
Les aportacions s’expressaven en boca dels mateixos escriptors, col·laboradors habituals de CRESOL. Algunes posaven de manifest les arrels de la nostra fe i el desenvolupament d’esta, des d’una visió profètica d’opció pels més pobres i desvalguts. Altres fonamentaven els seus punts de vista des de la filosofia; des de la teologia; des dels cristians de base; des dels voluntaris per a fer i mostrar una església que no fa cap excepció de persones i que estima els que no tenen, mostrant amor i possibilitats d’integracio entre nosaltres.
El que vaig vore amb tots els que donaren el seu testimoni és que se sentien lliures i en l’àmbit adequat per a expressar el que creuen, i evidentment, les inquietuds que provoca en ells en vore allò que ens falta i que ens mou per a ser cada dia més autèntics en la forma de viure com a església i com a enamorats del missatge de Jesús.
L’ambient era distés. Es notava que ens estimavem, hi havia alegria. Estavem prop de Nadal, teníem ganes de seguir descobrint la novetat de l’Evangeli, d’esta Bona Notícia que no exclou a ningú. Que amb respecte i llibertat es poden mostrar distintes opinions que ens fan créixer. Es notava en cada un dels testimonis, tant dels seglars com del clergat, que tots tenen ben clar que el que fa possible CRESOL és encendre la flama que tots tenim dins. Perquè creiem amb l’amor que Déu ens té. I amb la resposta sempre viva, des de la recerca, i per tant comptant que podem no sempre estar en la plena veritat. Però la seguretat que tenim a l’hora de compartir és que el que creiem i volem és el bé de tots, oberts a escoltar les diferents formes de pensar: contrastant, corregint-nos quan faça falta i sempre tractant d’estimar-nos.
La nit de CRESOL va voler mostrar-nos com l’Església seguix viva, que entre tots volem que esta seguisca il·luminant el nostre camí en la recerca del Déu que sembla “amagat” però que s’ha fet visible amb Jesús i continua mostrant-se per mitjà dels que el volem seguir.
Per acabar esta percepció: fou una nit plena de l’esperit del Nadal. Avant CRESOL!.

Vicent Ferrando,  retor del Sagrat Cor de Jesús de Burjassot