128 persones en el sopar de Beneixida

PRIMERA PART: ACOLLIDA     Per Susi Chordà i Beatriz Gisbert

Amb un cor obert i festiu, i amb esperit de germanor, vos donem la més cordial benvinguda en nom de la revista CRESOL, i vos invitem en clima nadalenc a acollir-nos els uns als altres. La nostra presència manifesta l’afecte que li professem a la revista i al seu equip de direcció. Benvinguts tots, amics de CRESOL, estrets col·laboradors de la revista, lectors, subscriptors, o simplement persones que s’interessen per primera vegada per este butlletí que s’ha anat publicant de forma regular en el transcurs de 13 anys en l’Església local de València.
Estem al poble nou de Beneixida, a la comarca de la Ribera Alta, a la ribera del Xúquer, comarca eminentment agrícola, en la qual es cultiven milers de varietats de la taronja. Saludem la Sra. alcaldessa i les autoritats locals presents. Volem que esta siga una trobada sòbria però alegre. Ens hem reunit per somiar, i per compartir els nostres somnis; els somnis i esperances de tots aquells que de formes diverses participem en les tasques de la revista. La llum que irradia este CRESOL ha volgut sempre ser digna però modesta; sense pompes, en el fons i en la forma. Lluny de les borumballes, les grandiloqüències i els desgavells. Lluny dels focs d’artifici, llum i so espectacular que al final queden només en fum, sense deixar empremta. L’alternativa de CRESOL va ser diferent. Iniciativa per la vida modestament viscuda, escrita en uns

simples fulls, irradiant una xicoteta llum. Amb esta realització s’ha volgut mostrar en tot moment com és una publicació nascuda de la base, casolana, amb segell propi, desapegada de qualsevol tipus de protocol oficial aparatós. Un CRESOL senzill i sense adorns, és el que es publica de forma regular.
Tampoc en esta trobada de CRESOL ens mou cap afany destemperat. Treball i senzillesa són les millors armes de CRESOL. Ens reunix una trobada de l’Església valenciana, oberta a tots, creients i no creients. Distintes persones s’han servit de CRESOL per a plantejar-nos algunes d’eixes qüestions candents de les quals ningú pot evadir-se en esta època, i hui volem singularitzar-los amb un sentit homenatge; altres quedaran pendents per a futures edicions d’este sopar de CRESOL que tant de bo puga ser convocat tots els anys. Necessitem agrair la perseverança en la lluita per una Església de Benaurances i per un món fratern! Tant de bo en esta nit, totes les nostres veus puguen proclamar amb força que les esperances manifestades en CRESOL no han caigut en sac foradat, que els articles publicats en CRESOL ens han ajudat a ser millors.
Durant la trajectòria de tots estos anys de la revista, amb més o amb menys lucidesa, s’han volgut conjugar de forma unitària quatre àmbits: la unitat apostòlica; l’opció pels més pobres; la formació teològica i les arrels de la nostra fe. Els continguts d’estos quatre fonaments vitals han sigut elaborats d’acord amb el context historicoexistencial en el qual ens hem anat veient immersos. Els diferents col·laboradors de CRESOL hem presentat el nostre pensament i des d’ací hem pogut superar-nos.
Estos referents es van assumir des dels inicis, perquè cada un poguera reconéixer les pròpies línies de força, i també les possibles limitacions. Falta molt per a completar… Però el més important és que en el rerefons de cada número ha anat apareixent imprés com a model el rostre de Jesús: Jesús el que va nàixer en un pessebre, el Fill de Déu viu, el fill de Maria i de Josep. Jesús és proclamat com a element de referència últim en cada número de CRESOL, perquè només Ell posseïx la distància que separa les pobres realitzacions d’un humil CRESOL del seu potent focus il·luminador.
Amb estes paraules amigables volem situar la trobada. A mi em diuen Beatriz, i la meua companya és Susi; les dos som de la parròquia d’Alcàntera. Al llarg de la nit anirem presentant persones que han sigut invitades a prendre la paraula. Vos desitgem una feliç trobada i que el sopar vos aprofite.
El grup musical que ens ha donat la benvinguda és la Coral Arpa d’Or d’Alcàntera. Coral que ja compta amb un llarg recorregut des de l’any 92 que va debutar, i que hui de forma amable i totalment desinteressada col·labora amb esta activitat amb l’objectiu de fomentar la trobada de la fe i la cultura. Dones i cavallers, va de bo. Ara mateix ens interpretaran…