En l’editorial de l’últim número expressàvem que en CRESOL es preludia un model renovador. I amb esta trobada hem pretés refermar este model, que està en tots nosaltres, i en molts altres que per motius diferents no han pogut estar ací esta nit.
Gràcies, germans, i amics, per haver vingut a preludiar el Nadal 2011 a este pòrtic rural de Beneixida. El Déu amb nosaltres, sense convertir-lo en propietat nostra, està hui ací. Fem de la història de CRESOL una memòria agraïda. Hem cantat, hem dialogat, ens hem felicitat. I amb un sentiment de benevolència ens hem assenyalat també algunes faltes. Hem compartit el seguiment de Jesús de Natzaret, nascut en el pessebre de Betlem, comunicant-nos cap a dins i cap a fora.
Estic molt feliç. Estic molt content. Gràcies a la Coral Arpa d’Or d’Alcàntera. Gràcies a Susi i a Beatriz, i a tots els que
–de formes diverses– heu col·laborat en l’organització d’este sopar; a Yolanda de forma particular. Gràcies a tots els que heu expressat una idea en veu alta, i a aquells altres que podent-ho fer també, heu optat pel silenci. Gràcies a tots per compartir este sopar que inaugura l’any número 13 de CRESOL. Li’l devíem a la dinàmica pròpia de la revista. No ho vam fer en el número 100, però el temps aconseguix que allò que Déu vol prenga cos, i es faça realitat en el moment oportú. Déu actua, inclús a pesar de... “Busquem el Regne de Déu i la seua justícia” i allò altre deixem-ho a ell. Déu és bo i provident i res escapa al seu control.
Què és el que ara cal fer en CRESOL? Un nou número, el 106. Com? Comunicant-nos pastors i fidels sense por al futur. Oberts, fraterns, il·lusionats, transparents. Necessitem una revista, en la nostra Església particular, viva i eficaç. Per a ajudar-nos entre tots, per a sumar forces i esperances, per a experimentar la unitat diocesana en la pluralitat. Quin és el projecte? Esta és la pregunta que sense pressa hem de seguir responent entre tots.
Tal vegada estiguem només en el començament d’alguna cosa nova. Sorprén la lucidesa amb què persones senzilles ens animen a continuar, encara que també és veritat que altres no parlen bé de CRESOL. Algú em comentava de la seua oració d’intercessió per CRESOL, perquè esta xicoteta llum no s’apague. Gràcies a tantes persones anònimes que desitgen que esta flama il·lumine. “Et done gràcies, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat certes coses als savis i entesos i li les has revelat a la gent senzilla”. Pareix que estem fent un camí, complementant esforços i inquietuds, però alguna cosa falta... Fa 13 anys iniciàrem un somni diocesà; hui podem dir que alguna cosa s’ha fet realitat. El resultat ha sigut un conjunt molt variat i plural d’expressions, però amb alguna cosa en comú: el desig d’una església diocesana unida, inculturada i renovada.
Continua havent-hi un camí que fer. A este projecte conjunt li falta més gent a qui no hem sabut o no hem pogut accedir. Una publicació que vol ser de tots no pot estar falta de ningú. Per això, cal demanar perdó per tants noms que encara no hem aconseguit que apareguen ací. Hi han carències i limitacions en el nostre Itinerari, en el fons i en la forma. En CRESOL es necessita la participació
oberta i sense prejuís de tots els membres de la nostra Església local de València.
En l’horitzó de l’Església diocesana es perfilen desafiaments importants: hi ha certa fractura en la vida presbiteral de la nostra època. Hi ha alguna pèrdua del valor significatiu que posseïx el ministeri, i açò repercutix en la pròpia consciència. Què ens falta? En què estem fallant? Les causes que açò ocórrega tal vegada vénen de dins i de fora. Esta nit hem anunciat, denunciat i buscat sincerament de forma conjunta. Creiem en un futur renovador intensamente laical per a CRESOL. La importància de l’Església en la societat valenciana encara és evident. Estem situats en el diàleg raó-cultura i fe-religió-teologia.
Hi ha una gran tasca cultural que hem de fer entre tots. Ja d’entrada, no hauríem de tindre complexos per afirmar que entre el déu de la cultura que ens ha tocat viure i Déu mateix hi ha una gran distància. Però, fem-nos algunes preguntes: No hi ha alguna por sobre els riscos de l´exercici de la llibertat en nosaltres (preveres, religiosos i laics) i en els nostres dirigents? On queda el diàleg obert i respectuós, el contrast de parers, i els riscos de la creativitat? No estarem massa replegats, massa submisos, dependents i paralitzats, i un tant incomunicats? De quina forma podrem aconseguir que altres mirades acompanyen les nostres? Esforcem-nos per dialogar amb la mentalitat moderna i els seus valors. A més llibertat, major i millor evangelització.
En CRESOL optem per una renovació diocesana inculturada, amb la presència normal del valencià en l’Església. Seria una iniciativa vàlida l´editar un full popular de CRESOL, amb una freqüència setmanal? El futur ens oferix de forma inèdita la possibilitat d´assaborir la bellesa d´una nova evangelització històrica i cultural. Una altra iniciativa: I si presentarem la revista als laics més compromesos i formats en algunes localitats? Fa falta que els laics desenvolupeu les inmenses possibilitats que té el projecte futur de CRESOL. Respecte i apreci de la laicitat i i el pluralisme.
La Unió Apostòlica verdaderament catòlica és el que dóna sentit i ompli de contingut el treball evangelitzador de la publicació que ens ocupa. És possible renovar eixa institució heretada de germanor, al servici d’una Església plural? Creiem que sí, o almenys volem intentar-ho. En CRESOL apostem decididament, junt al nostre Arquebisbe, per un Itinerari Diocesà de Renovació inculturat. CRESOL ha nascut amb la vocació i l'obligació d'inventar solucions als problemes no resolts.
La unitat és el somni i l’aspiració. El futur és esperançador. L’evangelització es podrà seguir realitzant mantenint els equilibris deguts. Déu –possiblement– està actuant en CRESOL, i s’està servint d’este modest instrument perquè avancem en eixa consciència d’unitat plural. No posseïm receptes. Ens sentim cridats a plantejar-nos preguntes verdaderes i profundes, a no evitar aquelles qüestions difícils i complexes que brollen de la sinceritat del cor. Eixe és l’horitzó: en la història del cor de cada un de nosaltres, igual que en el cor de la història, és possible descobrir les respostes que el nostre món necessita. Eixe és el lloc de CRESOL. Eixe és el lloc on Déu està creant alguna cosa nova. Ací estem, ací és on volem estar. Ací sempre ens trobaran.
Acabe. Em sent agraït pel do d’haver pogut coordinar este projecte. Però “quan hàgeu fet tot allò que s’ha manat, digueu: Som uns pobres serfs, hem fet el que havíem de fer” (Lc 17, 10). Gràcies a tots, moltes gràcies.