PREGUNTES PER AL P. ALEXANDRE ALAPONT

- Alexandre, els bisbes espanyols es van reunir la segona quinzena de novembre a Madrid en la seua XCVIII Assemblea Plenària. Has estat molts anys en la missió de Zimbawe, i has conegut molts bisbes d'ací i d'allà. En general, com perceps a la nostra jerarquia espanyola?
Parlant en general, jo crec que els nostres bisbes són bons bisbes, i que s'esforcen en el seu treball pastoral. Són actius i estan preocupats pel seu poble cristià. Ara bé, hi ha moltes diferències d'uns als altres; diferències de mentalitat.

- Quina qualitat veus que domina en la forma de ser dels nostres bisbes: teòlegs, missioners, apologetes… progressistes, conservadors, etc.?  
Em sembla que els nostres bisbes són més pastors que teòlegs, que és el que deu ser. També hi ha alguns bisbes d'idees més avançades que altres, però en són pocs. En general fugen de parlar de
temes sobre les reformes
necessàries –dic necessàries– dins una Església molt antiga però vivint em un món
modern.

- Què pot ensenyar a la vella Europa la forma com s'exercix l'episcopat a l'Àfrica?   
Les esglésies d'Àfrica poden ensenyar una cosa molt important a les esglésies d'Europa: la forma d'elegir el bisbe diocesà. Quan hi ha una seu vacant, el Nunci demana tres noms als capellans de la diòcesi; s'envien els noms en
secret a la Nunciatura, i és el Nunci qui estudia les preferències dels capellans. Després és fa una altra consulta secreta sobre un o dos noms dels més votats. Després ix el nou bisbe, que sap que ha estat votat pels seus capellans de la mateixa diòcesi.
- Constatem determinada fractura en la pròpia Església espanyola, on pot estar la causa?  
Els nostres bisbes tenen diferents idees pastorals i
polítiques. Temes molt importants per a alguns d'ells, són temes tabús per a altres. Davant situacions tan dramàtiques com l'abandó massiu de
la Fe pels joves, o la tràgica situació econòmica de milions de persones, o la caiguda en vertical del matrimoni, catòlics (catòlics batejats com a infants), no és deuria discutir sobre alguns problemes
controvertits dins de l'Estat Espanyol.

- Alguns opinen que ha
d'acabar una Església dels "no" i de la por, on no hi ha pluralisme. Què es vol dir amb això?  
Sí, jo pense també que s'ha d'acabar amb una Església dels "no" i de la por. La Història de l'Església ens parla dels errors històrics de la Jerarquia. Ara ens fan vergonya. Davant de les novetats que ens du el món moral actual, o el món
científic actual, o el món de l'ecumenisme, o el món tan diferent de les esglésies ortodoxes i evangèliques, els catòlics hauríem d'observar atentament els altres, escoltar-los més, i callar discretament. Això no vol dir que s'ha de callar sempre; perquè s'ha de parlar quan calga, dient les coses clares, però sense ofendre
ningú.

- En què hauríem de centrar-nos més tots, pastors i fidels, en este moment?  
Indicaré ací allò que a mi em sembla fonamental per poder dur a terme una Nova Evangelització:
1) L´amor entre totes les
tendències dins l'Església, des de les que pareixen més dretanes fins a les més esquerranes, això és, acceptar-nos tots els qui estem dins.
2) Crear una Església més acollidora, tant per part dels capellans que hauran de rebre millor la gent, fins a uns laics més acollidors de tota cara nova que apareix pel temple. 3) Anar a per la joventut;
voler més els joves actuals; ser més creatius en com cridar-los a creure en Jesús.
4) Donar als laics, als seglars, més responsabilitats dins les Comunitats Cristianes i fer-los créixer en importància; fer-los actuar en més coses.
5) Llevar-li pompositat a la vida
litúrgica; fer-la més senzilla; fer-la més humil. (Igual que ara
ningú parla de coronar les Mare de Déu, que era una moda del segle passat).
6) L´ús més freqüent de la Bíblia en reunions, als llars,
igual que fan els cristians d'altres països.
7) La inculturació a la nostra diòcesi. Açó a alguns no els pareix urgent, però cal fer-ho
prompte, per a mostrar que ens preocupen els allunyats que parlen en valencià; volem atraure'ls a una Església que continua sent la d'ells.
La història jutjarà severament l'Església oficial de València, que refusà valencianitzar-se durant els segles XX i XXI, quan altres institucions de la cultura apostaren pel valencià.

- Afirma el president del dicasteri vaticà per a les comunicacions: “No es tracta de catequitzar… sinó de crear bellesa”. Estan els nostres bisbes massa preocupats per catequitzar i poc ocupats en crear?  
El concepte de la bellesa, entre les formes de la Nova Evangelització, és un concepte
important, que hem de digerir més. No és tan fàcil concretar i dir exàctament què cal fer en esta línia.

- En ser preguntat un doctor en Ciències de la Informació sobre com està la informació en l'interior de l'Església, responia: “Els canals de TV confessionals i els setmanaris diocesans responen fidelment a les directrius d'una conferència episcopal molt conservadora”. Seria aplicable esta valoració a la nostra diòcesi?  
Ací jo diria que la nostra diòcesi no és terriblement conservadora. Els mitjans de comunicació reflectixen les persones que estan darrere de cadascun d'ells. Per això és important que hi hagen canals televisius, revistes, setmanaris, i emissores cristianes paral·leles, que puguen donar una formació
ortodoxa, però des de les bases.

- Quins són els problemes més seriosos que en la situació social espanyola no estan resolts?
A mi em sembla que els problemes majors són els que tots sabem: la situació econòmica tan enfonsada; la desocupació de milions de treballadors; la
corrupció de molts polítics, banquers, empresaris, futbolistes, etc. Gastar més diners dels que es tenen és indigne dels alcaldes i de les
Generalitats.

- L'arquebisbe de València, monsenyor Carlos Osoro,
agraïa recentment l'actitud de “entrega, coratge i servici” dels empresaris catòlics de la diòcesi de València. Què més es podria fer davant del problema dels jóvens que no es poden casar perquè no troben ni casa?  
Em sembla molt bé, i molt valent, que l'arquebisbe anime
els empresaris a actuar en la creació de treball per a la joventut, per als altres.

- En l'homilia de la presa de possessió el Sr. arquebisbe ampliava respecte a l'anterior la presència del valencià en la seua predicació; allò alegrava a l'assemblea suscitant una forta ovació. Adaptat a la realitat bilingüe de la nostra diòcesi?
L´arquebisbe voldria fer més pel valencià en la vida de l'Església. Jo crec que ell té una actitud bona davant la inculturació. Però hi ha coses que el paren: 1) Està mal aconsellat; 2) Té por de crear més
problemes. Per tot això els capellans han de continuar usant elvalencià en la litúrgia. Hem d'usar els llibres que tenim. Però hi ha una altra cosa molt, molt important: fem que els cristians siguen els qui demanen als seus capellans que els celebren la Fe en la llengua
pròpia d'este territori.

- “Només edificant l'Església amb el bisbe, la construcció estarà ben assentada, no instrumentalitzada per a fins
ideològics”. Completament d'acord?  
Estic d'acord que hem de
treballar amb el nostre arquebisbe, al qui volem i admirem. Però ell també deu escoltar les opinions raonables de molts dels seus capellans, i del poble fidel.

Gràcies Alexandre.