Per a mi, personalment, ha sigut meravellós entrar en contacte estretament amb persones que estan en Nous Moviments. S’experimenta l’espenta i l’entusiasme amb què ells viuen la seua fe, i l’alegria de voler comunicar a altres el do que han rebut.
Però jo invitaria les persones que pertanyen a estes noves realitats a llegir la conferència que va pronunciar el 27 de maig de 1998 el cardenal Joseph Ratzinger en inaugurar a Roma el Congrés Mundial dels Moviments Eclesials, organitzat pel Consell Pontifici per als Laics. El seu títol és "Els moviments eclesials i la seua col·locació teològica"; es pot trobar fàcilment en Internet. Es nota que també al cardenal Ratzinger el  van impactar els Nous Moviments. És molt lúcida l’anàlisi de les limitacions que fa d’estos.
Cal activar el que hi ha de bo en els Nous Moviments, però aportant l’experiència eclesial. Són moltes les iniciatives que han eixit dels Nous Moviments amb resultats interessants. I és necessari voler-los. Però en honor a la veritat també cal reconéixer les deficiències, per a poder acompanyar alguns dels processos de maduració pendents.
És una gran riquesa la que hi ha en alguns dels Nous Moviments. Sóc una gran seguidora d’estes iniciatives. M’agrada estar informada sobre el que són i el que fan. Em referisc a les potencialitats d’alguns d’ells:

1. Cursos Alpha. Curs que presenta la fe cristiana en deu sopars setmanals i una trobada de cap de setmana.
2. Comunió i Alliberament. Trobades i debats.
3. Moviment Regnum Christi. Trobades anomenades "Hores Newman".
4. Camí Neocatecumenal. Catequesis querigmàtiques.
5. Comunitat de les Benaventurances. Celebracions litúrgiques.
6.  El Moviment dels Focolares. Celebracions festives i reflexions.
7. Sentinelles del Matí. Proclamació del querigma en el carrer, en la platja, en els centres comercials, etc.
8. Happy hour nocturn en locals "superfashion".
9. Cèl·lules d’evangelització del pare Arnaud Adrien, adaptables a qualsevol parròquia.
10. Comunitat del Cenacle de sor Elvira.
11. La granja terapèutica de Missió MIR.
12. Tornar a Creure, de Xavier Morlans.
13. Opus Dei. Amistat personal.
14. Cavallers de la Llum.
Necessitem una Església molt més provocativa, i per a això servixen els Moviments. És necessari que activem totes les energies dels Nous Moviments per als temps nous que ens ha tocat viure. Les parròquies històricament han fet molt bé, però hui són estructures medievals. Urgix invertir temps i energies en les noves formes de viure i de moure’s que té la gent. Hem d’agrupar-los d’una forma diferent, i a açò servixen bé els Nous Moviments. Però és necessari reconéixer alguns dels perills implícits:

- Una certa desconfiança cap a la doctrina teològica.
- La busca de la satisfacció personal a través de manifestacions extraordinàries.
- Un cert infantilisme.
- Un excessiu entusiasme.
- L’autonomia que reivindiquen respecte a la jerarquia eclesial.
- El sectarisme.

També, en general, els Nous Moviments necessiten valorar més les arrels d’una fe inculturada, en una història i en un territori. Refundem estos Nous Moviments per tal de que siguen més diocesans.

María Ferrer Martínez. València.