NO PERDRE LA IDENTITAT

       Jesús s'està acomiadant dels seus deixebles. Dins de molt poc, ja no el tindran amb ells. Jesús els parla amb tendresa especial: «Fillets meus, em queda poc d'estar amb vosaltres». La comunitat és xicoteta i fràgil. Acaba de nàixer. Els deixebles són com a xiquets xicotets. Què serà d'ells si es queden sense el Mestre?
       Jesús els fa un regal: «Vos done un mandat nou: que vos estimeu els uns als altres com jo vos he estimat». Si es volen mútuament amb l'amor amb què Jesús els ha volgut, no deixaran de sentir-lo viu al mig d'ells. L'amor que han rebut de Jesús seguirà difonent-se entre els seus.
       Per això, Jesús afegeix: «El senyal per la qual coneixeran tots que sou deixebles meus serà que vos ameu els uns als altres». El que permetrà descobrir que una comunitat que es diu cristiana és realment de Jesús, no serà la confessió d'una doctrina, ni l'observança d'uns ritus, ni el compliment d'una disciplina, sinó l'amor viscut amb l'esperit de Jesús. En eixe amor està la seua identitat.
       Vivim en una societat on s'ha anat imposant la "cultura de l'intercanvi". Les persones s'intercanvien objectes, servicis i prestacions. Amb freqüència, s'intercanvien a més sentiments, cossos i fins a amistat. Eric Fromm va arribar a dir que "l'amor és un fenomen marginal en la societat contemporània". La gent capaç d'amar és una excepció.
       Probablement siga una anàlisi excessivament pessimista, però la veritat és que, per a viure hui l'amor cristià, és necessari resistir-se a l'atmosfera que embolica a la societat actual. No és possible viure un amor inspirat per Jesús sense distanciar-se de l'estil de relacions i intercanvis interessats que predomina amb freqüència entre nosaltres.
       Si l'Església "s'està diluint" al mig de la societat contemporània no és només per la crisi profunda de les institucions religioses. En el cas del cristianisme és, també, perquè moltes vegades no és fàcil vore en les nostres comunitats deixebles i deixebles de Jesús que es distingisquen per la seua capacitat d'amar com amava ell. Ens falta el distintiu cristià.
       Els cristians hem parlat molt de l'amor. No obstant, no sempre hem encertat o ens hem atrevit a donar-li el seu vertader contingut a partir de l'esperit i de les actituds concretes de Jesús. Ens falta aprendre que ell va viure l'amor com un comportament actiu i creador que el portava a una actitud de servici i de lluita contra tot el que deshumanitza i fa sofrir el ser humà.

José Antonio Pagola
 

NO PERDER LA IDENTIDAD

         Jesús se está despidiendo de sus discípulos. Dentro de muy poco, ya no lo tendrán con ellos. Jesús les habla con ternura especial: «Hijitos míos, me queda poco de estar con vosotros». La comunidad es pequeña y frágil. Acaba de nacer. Los discípulos son como niños pequeños. ¿Qué será de ellos si se quedan sin el Maestro?

         Jesús les hace un regalo: «Os doy un mandato nuevo: que os améis unos a otros como yo os he amado». Si se quieren mutuamente con el amor con que Jesús los ha querido, no dejarán de sentirlo vivo en medio de ellos. El amor que han recibido de Jesús seguirá difundiéndose entre los suyos.

         Por eso, Jesús añade: «La señal por la que conocerán todos que sois discípulos míos será que os amáis unos a otros». Lo que permitirá descubrir que una comunidad que se dice cristiana es realmente de Jesús, no será la confesión de una doctrina, ni la observancia de unos ritos, ni el cumplimiento de una disciplina, sino el amor vivido con el espíritu de Jesús. En ese amor está su identidad.

         Vivimos en una sociedad donde se ha ido imponiendo la "cultura del intercambio". Las personas se intercambian objetos, servicios y prestaciones. Con frecuencia, se intercambian además sentimientos, cuerpos y hasta amistad. Eric Fromm llegó a decir que "el amor es un fenómeno marginal en la sociedad contemporánea". La gente capaz de amar es una excepción.

         Probablemente sea un análisis excesivamente pesimista, pero lo cierto es que, para vivir hoy el amor cristiano, es necesario resistirse a la atmósfera que envuelve a la sociedad actual. No es posible vivir un amor inspirado por Jesús sin distanciarse del estilo de relaciones e intercambios interesados que predomina con frecuencia entre nosotros.

          Si la Iglesia "se está diluyendo" en medio de la sociedad contemporánea no es sólo por la crisis profunda de las instituciones religiosas. En el caso del cristianismo es, también, porque muchas veces no es fácil ver en nuestras comunidades discípulos y discípulas de Jesús que se distingan por su capacidad de amar como amaba él. Nos falta el distintivo cristiano.

          Los cristianos hemos hablado mucho del amor. Sin embargo, no siempre hemos acertado o nos hemos atrevido a darle su verdadero contenido a partir del espíritu y de las actitudes concretas de Jesús. Nos falta aprender que él vivió el amor como un comportamiento activo y creador que lo llevaba a una actitud de servicio y de lucha contra todo lo que deshumaniza y hace sufrir el ser humano.

José Antonio Pagola