COMENTARIOS DOMINICALES . J.A.PAGOLA  

 

14 de febrero de 2010

6 Tiempo ordinario (C)

Lucas, 17. 20-26

 
     
 

PRENDRE SERIOSAMENT ELS POBRES

 

Acostumats a escoltar les "benaventurances" tal com apareixen en l'evangeli de Mateu, se'ns fa dur als cristians dels països rics llegir el text que ens oferix Lluc. Al paréixer, este evangelista i no pocs dels seus lectors pertanyien a una classe acomodada. No obstant, lluny de suavitzar el missatge de Jesús, Lluc el va presentar de manera més provocativa.

Al costat de les "benaurances" als pobres, l'evangelista recorda les "malaventures" als rics: «Feliços els pobres...els que ara teniu fam...els que ara ploreu ». Però «Ai de vosaltres, els rics...els que ara esteu assaciats...els que ara rieu». L'Evangeli no pot ser escoltat d'igual manera per tots. Mentre per als pobres és una Bona Notícia que els invita a l'esperança, per als rics és una amenaça que els crida a la conversió. Com escoltar este missatge en les nostres comunitats cristianes?

Abans que res, Jesús ens posa a tots davant la realitat més sagnant que hi ha en el món, la que més el feia sofrir a ell, la que més arriba al cor de Déu, la que està més present davant dels seus ulls. Una realitat que, des dels països rics, tractem d'ignorar i silenciar una vegada i una altra, encobrint de mil maneres la injustícia més cruel i inhumana de la que, en bona part, som culpables nosaltres.

Volem continuar alimentant l'autoengany o obrir els ulls a la realitat dels pobres? Tenim voluntat de veritat? Prendrem alguna vegada seriosament eixa immensa majoria que viuen desnodrits i sense dignitat, els que no tenen veu ni poder, els que no compten per a la nostra marxa cap al benestar?

Els cristians no hem descobert encara tota la importància que poden tindre els pobres en la història del cristianisme. Ells ens donen més llum que ningú per a vore'ns en la nostra pròpia veritat, sacsen la nostra consciència i ens inviten permanentment a la conversió.. Ells ens poden ajudar a configurar l'Església del futur de manera més evangèlica. Ens poden fer més humans i més capaç d'austeritat, solidaritat i generositat.

L'abisme que separa a rics i pobres seguix creixent de manera imparable. En el futur, cada vegada serà més impossible presentar-se davant del món com a Església de Jesús ignorant els més dèbils i indefensos de la Terra. O prenem seriosament els pobres o oblidem l'Evangeli. En els països rics ens resultarà cada vegada més difícil escoltar l'advertència de Jesús:«No podeu servir a Déu i als Diners». Se'ns farà insuportable.

 

José Antonio Pagola

 
   
 

TOMAR EN SERIO A LOS POBRES

        

         Acostumbrados a escuchar las "bienaventuranzas" tal como aparecen en el evangelio de Mateo, se nos hace duro a los cristianos de los países ricos leer el texto que nos ofrece Lucas. Al parecer, este evangelista y no pocos de sus lectores pertenecían a una clase acomodada. Sin embargo, lejos de suavizar el mensaje de Jesús, Lucas lo presentó de manera más provocativa.

         Junto a las "bienaventuranzas" a los pobres, el evangelista recuerda las "malaventuranzas" a los ricos: « Dichosos los pobres...los que ahora tenéis hambre...los que ahora lloráis ». Pero «Ay de vosotros, los ricos...los que ahora estáis saciados...los que ahora reís». El Evangelio no puede ser escuchado de igual manera por todos. Mientras para los pobres es una Buena Noticia que los invita a la esperanza, para los ricos es una amenaza que los llama a la conversión. ¿Cómo escuchar este mensaje en  nuestras comunidades cristianas?

         Antes que nada, Jesús nos pone a todos ante la realidad más sangrante que hay en el mundo, la que más le hacía sufrir a él, la que más llega al corazón de Dios,la que está más presente ante sus ojos. Una realidad que, desde los países ricos, tratamos de ignorar y silenciar una y otra vez, encubriendo de mil maneras la injusticia más cruel e inhumana de la que, en buena parte, somos culpables nosotros.

         ¿Queremos continuar alimentando el autoengaño o abrir los ojos a la realidad de los pobres? ¿Tenemos voluntad de verdad? ¿Tomaremos alguna vez en serio a esa inmensa mayoría de los que viven desnutridos y sin dignidad, los que no tienen voz ni poder, los que no cuentan  para nuestra marcha hacia el bienestar?

         Los cristianos no hemos descubierto todavía toda la importancia que pueden tener los pobres en la historia del cristianismo. Ellos nos dan más luz que nadie para vernos en nuestra propia verdad, sacuden nuestra conciencia y nos invitan permanentemente a la conversión. Ellos nos pueden ayudar a configurar la Iglesia del futuro de manera más evangélica. Nos pueden hacer más humanos y más capaces de austeridad, solidaridad y generosidad.

         El abismo que separa a ricos y pobres sigue creciendo de manera imparable. En el futuro, cada vez será más imposible presentarse ante el mundo como Iglesia de Jesús ignorando a los más débiles e indefensos de la Tierra. O tomamos en serio a los pobres u olvidamos el Evangelio. En los países ricos  nos resultará cada vez más difícil escuchar la advertencia de Jesús:«No podéis servir a Dios y al Dinero».  Se nos hará insoportable.

 

José Antonio Pagola

 

Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS

Toma en serio a los pobres. Pásalo.

14 de febrero de 2010

6 Tiempo ordinario (C)

Lucas, 17. 20-26